Hem creat aquest apartat per tal que pogueu compartir les vostres històries amb els animals del cad. Ens agradaria molt conèixes les vostres experiències com padrins, voluntaris de passeig, casa d'acollida i adoptants. D'aquesta forma ajudarem a que les persones interessades coneguin els bons moments que poden compartir amb els animals del Caad Maresme i els donin una oportunitat.
Pots enviar-nos fotos i videos que seràn publicats en aquesta cecció de la nostre web. Gràcies! OMPLE AQUEST FORMULARI
 
 
 

 

Hola desde el primer dia k vaig anar a passejar a la Trocholate vaig sentir una cosa
molt especial amb ella carinyo, estima i ara cada cap de setmana quan la trec a
passejar es una nova experiencia l estimo cada dia mes. Espero poderla ajudar a superar
les seves pors

Micro: Un perro maravilloso, con muchísima energía y un poco ansioso, pero si le das un buen paseo a paso ligero (incluso hemos corrido un rato) se va relajando poco a poco.
Le encantan las caricias, sobretodo en la espalda.
No detona con otros perros ni con personas, o almenos no lo ha hecho en el paseo que hemos dado.
Le encanta perseguir lagartijas ?
Con gatos no lo he visto.
 
Xela: Cariñosa con personas si se le entra poco a poco dándole confianza, a pesar de su trauma del síndrome de Noé, (si ve tu mano encima de ella se asusta, hay que acariciarla desde a bajo)
Le gustan los mimos y es SÚPER SÚPER buena y no tira nada de la correa.
Ningún problema con otros perros.
Y una cosa que me ha dejado con la boca abierta es que al volver, por un camino difícil de bajada, se iba girando para comprobar si yo podía bajar, me esperaba e incluso una vez que casi me caigo puso su cuerpo para frenarme (o es la impresión que me dió.. pero ALUCINÉ)
Es una perrita maravillosa.
Con gatos no la he visto.

Hola soy Fran Osuna,

Voluntario del CAAD Maresme


Hoy gran paseo por la montaña fantásticamente con Burunda.

Cariñosa, agradecida y simpática con muchas ganas de pasear!

Saludossss

Porto uns 5 anys de voluntària al Caad i des de que hi soc sempre he vist al Milo, el gos més especial del món. Ha anat i vingut uns tres cops, adopcions, retorns, adopcions, retorns. He plorat d'alegria amb cada anada i vinguda i al final vam decidir apadrinar-lo. No ha estat un camí fàcil... Al principi vsm haver de tenir molta paciència i aguantar alguna que altre pinçada, però l'estimem tant, que no hem desistit i hem anat treballant amb ell, intentant controlar les seves fustracions, respectant el seu ritme. El Milo és de tamany petit però no és un gos "faldillero" és un company a qui l'agrada anar a la seva, però que també necessita carícies ( quan ell vol, és clar). Molt em pregunten perquè no l'adopto, doncs no és per ell, és perquè ja tinc 3 gosses velletes que ja no toleren més companys, perquè el Milo ja estaria a casa! És un bon gos que necessita a algú que vulgui ser el seu company.

La Mia (abans Fusterita) va tenir la mala sort de ser abandonada 2 cops, no sabem el per que pero era una gossa amb moltes pors sobretot amb les persones. Vam veure les seves fotos i ens vam enamorar al moment! Ens van dir que haviem de tenir molta paciencia, que tardaria en agafar confiança... ja porta 2 mesos amb nosaltres i podem dir que és una gossa excel•lent! Encara té algunes pors pero els seus progressos han estat molt bons i rapids! Li encanta passejar i investigar per la muntanya, no es separa de nosaltres! pero el que mes li agrada es jugar amb altres gossos! Gràcies a tot l'equip de CAAD Maresme i per la vostra feina! Molt sovint ens diuen que li ha tocat la loteria, pero en realitat ens ha tocat a nosaltres! :)

 

El meu nom es Raquel i treballo en un administrador de finques, estaba ensenyant un pis i entre visita i visita vaig connectar-me al facebook on hem va sortir una publicació del Caad on estaven tots els peludets trobats i si no eran reclamats en un periode els donaven en adopció, i allà estava ella beesi amb uns ullets de tristor o de no entendre on estava. Va ser amor a primera vista. No ho vaig dubtar i vaig trucar per anar a veure-la amb el meu peludet que es diu Yuvo i molt semblant físicament a ella. Ella era per nosaltres es una gossa super bona té 7 anyets però això es el que menys importa, ens ha regalat la seva companyia, carinyo i està com una reina. Amb Yuvo han agafat un vincle impresionant i no es separen mai. S' ha engreixat i la seva mirada ara diu Gràcies us estimo. Animo a la gent a adoptar gossets grans son un amor i si els cuides i els estimes t'ho donen tot. Tornaria a fer-lo sens dubte es el millor que ens ha passat.

Aquest passat mes de juliol vàrem venir al Caad Maresme i vàrem adoptar la Flaqui i la veritat és que estem mooooolt contents. Els caps de setmana conviu amb la Kira; una cocker spaniel d'once anys de la meva filla i no tenim cap problema. Gràcies per la tasca que feu. Una abraçada. Rosario

Aquest any ens va deixar la Venus, una de les nostres gossetes. Mirant pel facebook, vaig veure la Beca a la pàgina de VOLCAAD i em vaig enamorar dels seus ullets! Deien que era preciosa, pero que tenia un "pero", ...la seva por. Tinc experiencia amb gossos amb por i puc dir que són els mes dolços, i agraits.
Porto unes setmanes amb ella a casa, i ha fet ja grans avanços. És super dolça! Li encanta la companyia, no li agrada estar sola. Es veu que desitja formar part de la familia, tot i la seva por a les persones.
La vida no és perfecte, ningú és perfecte, i tampoc pretenc adoptar un gos perfecte.
Adoptar un gos amb pors només requereix de paciencia i pensar més en ells que en nosaltres. La satisfacció d'aconseguir retornar-los la felicitat és impagable!

Hola! Em dic Eva i un bon dia vaig trucar al Caad Maresme per preguntar si cap gos necessitava acollida. La Mercé del Caad em va dir que si, que hi havia un tal Càsper que havia estat operat d'una pota i que estava trist allà i no caminava massa, cosa que necessitava per la seva recuperació. Jo sense ni veure'l li vaig dir a la Mercé que cap problema , que l'anava a buscar. La Mercé em va tenir que ajudar a ficar-lo al cotxe perque no volia caminar... aishh... Com a canviat el compte!! Després d'unes setmanes a casa em van trucar del Caad dient que des de Alemania preguntaven pel Càsper, i que si es duia bé amb gats .... Jo vaig pensar ALEMANIAAAA??? !!!   i vaig contestar... ufff... amb gats fatal!!   jajaja jaja... No savia com es duia amb gats però una cosa era clara... en Càsper ja no marxaria de casa meva!

Ara, quest golfo, em fa esperar-lo cada vegada que anem al bosc... ell fa el seu itinerari i torna quan li va bé... es FELIÇ es tranquil, es carinyós , gaudeix de la natura i ens fa gaudir a nosaltres, a mi i als seus 3 companys peluts dels quals us parlaré un altre dia... T'estimem Càper!!